Hem trobat aquesta perla..
El cas és que a l’abril, per setmana santa vam haver d’anar d’urgències perquè em va agafar taquicàrdia i m’ofegava… En fi, pensem que va ser degut a una medicació pels cucs…
Aquesta és la versió de la Jun:
Com podeu veure, el dia 16 de juny es va celebrar aquest esdeveniment grafitaire en el que hi havia més de setanta participants i s’entregaven 6 premis.
El Jafet, que estava convocat, havia fet un esbós el dia anterior (tampoc es pot dir que s’ho preparés moltíssim, vaja). De fet, els colors no li esqueien perquè els va haver de triar abans de tenir l’esbós fet… El tema era l’alegria. Va marxar a les 10 fent cap al Mercat de l’Albaceria de Gràcia.
Jo hi vaig anar per la tarda. Vora les 5, quan em va trucar per dir-me que ja havia acabat, tot i que estava previst que acabés vora les 8. Vam estar amb l’Skum fent petar la xerrada…
Vàries persones van parar el Jafef pel carrer per preguntar-li si era Eldone ‘Ei, tu ets Eldone, oi?’ i sota el meu astorament absolut i el seu posat immutable, el colmaven d’elogis que passaven per dir-li que si havia estat el seu referent quan van començar a pintar, que si la seva persiana del mercat de Gràcia (el graffiti de la Jun) era la millor de totes, que si era mític… Jo no me’n sabia avenir. L’últim li va dir que es mereixia que li tallessin les mans, o una animalada de l’estil que venia a acusar la injustícia que algú amb un talent com el seu l’explotés tan poc.
Quan van repartir els premis, el Jafet ja tenia assumit (i me n’havia convençut a mí i tot) que no guanyaria res… Tant és així, que se’n va anar a comprar un tall de síndria que li venia en antull (he de dir que el seu afany d’antulls és molt superior al meu: feia una estona que ens haviem pres un suís a ‘La Nena’, que era el tercer en dues setmanes per insistència de l’artista….). Doncs enmig de la operació ‘compra de síndria al paki’ sentim pel micro: 4rt premi -Eldone. I apa, corre!!
Us deixo la foto de la seva persiana (que no va arribar a signar)…
Ja fa dies que vaig decidir traslladar el moisés (trad. cuna de bebé) a la nostra habitació per anar-me fent a la idea que l’Èrica està a punt d’esdevenir una realitat. Fins ara el tenia a l’habitació de convidats, on no hi entrem quasi mai, cobert amb un pareo perquè no li entrés la pols.
La Jun havia ballat molt bé al festival de fi de curs de dansa feia uns dies, i la Pia li va portar unes papallones amb relleu que s’enganxen i que li van agradar molt. De fet, només arribar a casa, va arrencar els adhesius de les monster high del capçal del llit per enganxar-hi la nova adquisició. Vaig veure que en reservava dues de molt grosses per decorar la seva habitació a casa de la mami. Quina va ser la meva sorpresa quan, uns dies més tard, traslladant el moisés (i fent ‘el llitet’ per primer cop) amb ajuda de la Pili, en aixecar el pareo, veig aquella papallona rosa i petitona, posada sobre el coixí de l’Èrica.
Ens va commoure. L’hem enganxat al pal perquè l’Èrica no es pugui ofegar o algo…
Aquestes son les arracades finalistes que hem escollit per l’Èrica. Seran el regal que li fa l’Astrid com a madrina. La Jun i l’Astrid voten per les de lluna, jo i l’avia per les de brillantet.
Necessitarem l’ajuda de la Susana per desenpatar!!
La cosina Elia a vingut desde UK a passar uns dies a BCN i, com no, ha fet cap a Sarria per trobar-se amb la Jun. Hem fet merendola a la plaça, salt a la corda i fins i tot ball hip hop!!
Llastima que les trobades siguin poques i curtes perquè s’ho passan tant bé…
Fins l’any que bé Elia!!👋
Anell Artdeco del 1930 platí amb brillant i diamants. Una joia que acompanyarà la mama tota la vida per recordar l’embaras.
Gràcies Susana per tot l’esforç, paciencia i amor que has dedicat i dedicaras per la nostre filla, fruit del nostre amor.
El que no es veu a la foto son les hores i hores dedicades corren rera la bici. Com per desllomar-se!!
El que no es fa per un fill… Oi?!
J- Avui hem anat a St Joan de Déu a fer registres i la Susana estava dels nervis. Ai, ai, ai, la que m’espera al part
Demanaré jo l’epidural.
S – No estava dels nervis. El que passa és que de cop no li sentia el cor i m’ha fet un yuyu, i a sobre l’enfermera vinga a remenar-la perquè deia que estava massa tranquila pobreta meva…
La Miriam Moretón diu que dels registres es desprèn que és una happy baby (és una amiga del Jafet que és comadrona i viu a UK). La doctora també ens ha dit que la nena està molt bé, a 130 de ppm (és correcte entre 120 i 160 ppm), i que de contraccions, ni una ni mitja! Seguim amb la dilatació d’1 cm que ja teniem la setmana 36, i sense tap mucós. Ens ha tornat a donar hora el 19 de juny, dia de la DPP si no surt abans com algun@s pronostiquen…
