Entradas recientes
- el meu primer passapor (1)
- Sin categoría (669)
Comentarios recientes
Val la pena apropar-se
Publicat dins de Sin categoría
Feu un comentari
L’aniversari de la Jun, 7 anys!!
El darrer 26 de setembre la Jun va fer 7 anys, i va fer una festa a casa en la que va convidar vuit afortunades: la Carla, la Leire, la Emma, la Valentina, l’Alexia…
El dia abans, el Jafet i la Jun havien decorat la casa i fet un pastís de xocolata amb galetes Maria en forma de cor que va quedar boníssim!
Les nenes s’ho van passar bomba… Sobretot la ojomeneada!!!
I aquí teniu tres tomes falses de la invitació, la invitació oficial, i el moment del pastís!!
Publicat dins de Sin categoría
Feu un comentari
Festes de la Mercè
Aquest any l’àvia Mercè i l’avi Joan estaven a Noales, així que la vam trucar per felicitar-la, i vam passar les festes de la Mercè a la Ciutadella, i visitant el Macba, on vaig donar pit a l’Èrica perquè surti ben cultivada.
Al museu, ens va passar el següent:
És ben sabut que els museus són obres arquitectòniques immenses
plenes de coses mortes. Amb un itinerari que va de sala en sala, on només hi ha
una cosa viva, que acostuma a estar en silenci, amb la cara grisa de veure les
hores passar: el segurata.
plenes de coses mortes. Amb un itinerari que va de sala en sala, on només hi ha
una cosa viva, que acostuma a estar en silenci, amb la cara grisa de veure les
hores passar: el segurata.
Ves per on, jo tinc una història
diferent, en forma d’anècdota:
diferent, en forma d’anècdota:
Tal com mostra la fotografia, hi
havia una “x” encerclada de color vermell que acompanyava la llegenda
d’algunes obres. Pel que vam averiguar al final del recorregut, aquestes
marques identifiquen aquelles obres que tenen correspondència amb l’aplicació
“Art dos punts” que promou el museu per ampliar la informació a
l’abast de l’usuari, però inicialment tot això no ho sabiem i ens vam preguntar
el per què en veu alta. A la qual cosa, la dona encarregada de la seguretat de
la sala, una dona de mitjana edat amb trets barreja entre llatinoamericans i
asiàtics, ens va respondre:
-Significa “no tocar”.
Davant de la seva explicació, li
vam preguntar:
vam preguntar:
-¿Entonces, los que no llevan
marca, se pueden tocar?
marca, se pueden tocar?
-No, no se puede tocar ninguno.
Es va quedar pensativa uns
instants, i va espetar:
instants, i va espetar:
-Lo que pasa es que se les acabaron
las pegatinas, y por eso unos llevan y otros no.
las pegatinas, y por eso unos llevan y otros no.
Repeteixo:
-Lo que pasa es que se les
acabaron las pegatinas, y por eso, unos llevan y otros no ¡¡¡¡¡!!!!!
acabaron las pegatinas, y por eso, unos llevan y otros no ¡¡¡¡¡!!!!!
En aquests puffs és on va mamar l’Èrica!
.
Publicat dins de Sin categoría
Feu un comentari
Les vacances: Món Sant Benet








Doncs en una d’aquestes i abans de filar cap a Roses, vam decidir aprofitar la oferta d’un Letsbonus i passar uns dies al Monestir de Sant Benet, un lloc tranquil i molt bonic, on entre altres coses, vam menjar bé de bé, ens vam banyar a la piscina d’hotel de luxe que hi havia, i vam “consumir” un parell de visites “culturals” a base d’audiovisuals.
Com podeu veure, el Jafet ens va fer unes fotos mare-filla de categoria, i després també una del banyito de l’Èrica.
Publicat dins de Sin categoría
Feu un comentari
Les vacances: Noales
D’Argelita, passant per Barcelona vam dirigir-nos cap a Noales per estar-hi de l’11 al 16 d’agost.
La Jun s’ho va passar bomba, que tampoc li vèiem gaire el pèl, i nosaltres vam estar molt agust i vàrem tornar a fer el dia de la marmota però en un altre lloc i amb una altra vista molt diferent, que també està molt bé. Vam veure el Xose, el Javier, el Francisco i la Pepita, l’Antònio i la Georgina, i l’Anna Cris, la Carmen i la Raquel. Llàstima que tampoc tenim moltes fotos familiars…
Vam aprofitar per anar a passar un dia al balneari de Caldes de Boí,
on l’aigua és calentona de manantial i les vistes són espectaculars.
També vam participar d’una paella popular memorable.
Anavem molt ben equipats cara el fred. sobretot l’Èrica que portava l’anorak que, previsora, li havia regalat l’àvia Mercè.
Bramant amb el pijamet que li va regalar la Trini d’Argelita.
Publicat dins de Sin categoría
Feu un comentari
El somriure de l’Èrica
Vam anar a Argelita del 27 de juliol al 9 d’agost. He de dir que va ser allà on recordo haver vist somriure l’Èrica per primera vegada.
Així és com es va llevar un bon matí d’agost:
Bé, sembla que no carrega el vídeo. Potser pesa massa, ja veurem com ho arreglem.
Publicat dins de Sin categoría
Feu un comentari












































.jpg)









