ÈRICA, amor!!!
Se’ns van fer molt llargues
les últimes setmanes abans del teu neixement. El cas és que pensàvem que series
prematura, res greu però potser un parell de setmanes, per allò que deien que a
la setmana 36 ja estava dilatada 1cm. i tu molt ben col·locada… En fi, res de
res, passava de la setmana 40 i tu no sorties. El dia 26 de juny, que feia la
setmana 41 em van donar hora a les 12 del migdia per, segons com veiessin les
corretges, provocar el part per la mateixa tarda, o pel dia 29 de juny, que
haguessim coincidit en l’aniversari .
anar a fer-me una eco per veure si hi havia prou líquid amniòtic, i em van dir
que sí. Durant tot aquell dia vaig estar treient el que anomenen el tap mucós.
Al migdia vaig dinar amb la meva amiga Anna Giralt, recén tornada de Grècia, on
viu, a un restaurant vietnamita del C. dels Àngels, vaig arribar a casa sobre
les 19h i em vaig posar a arrencar males herbes i plantes seques dels testos
grossos, i em feia mal la ronyonada.
sortir vaig començar a sentir les contraccions. Vam sopar amb elles, i van anar incrementant-se. Estàvem tranquils, el pare i jo, de la pilota al sofà, i al final
a la banyera una bona estona… Amb els discs que haviem gravat amb música
variada, i les Variacions Goldberg que ens havia regalat l’avi Pascual (que de
fet va ser la música predominant durant el treball de part).
de Sant Joan de Déu amb un taxi (al taxi sonava la Nina Simone) i em
felicitaven per estar ja dilatada 5cm. Malauradament les contraccions es van
aturar una bona estona i després no acabaven d’agafar el ritme d’abans. Una
mala maniobra de dues comadrones per accelerar el procés va fer que el dolor esdevingués
insoportable i les contraccions molt més llargues. Ja duia 12 hores de
contraccions i em van avisar que me’n quedaven moltes més perquè la criatura
estava molt amunt, així que visto lo visto i amb el dolor que tenia, vaig tirar
la tovallola del part natural i vaig demanar l’epidural, que em van enxufar
juntament amb la oxitocina. Llavors el dolor encara es va incrementar, i era
continu, i em provocava molts vòmits, i
resulta que l’epidural no em feia efecte més que de cames avall, malgrat que es
van encaparrar a repetir-me-la fins a 5 o 6 cops. I després encara em van posar
una altra anestèsia, la pupinoséquè. Em vaig fartar de sentir “aguanta una
mica més” que van ser hores fins que vista la meva desesperació, es van
dignar a cridar un ginecòleg que va veure la cesària claríssima. Abans d’això
van petar la bossa (a fosques!)…
la pelvis i es van crear unes contraccions de lluita que en diuen, i jo et
notava tota pujada cap al diafragma…
Totes aquestes hores, que van ser moltes i molt dolentes, només van tenir una cosa bona (apart de l’espera de la teva arribada): ton pare. Mai li agraïré prou el carinyo i tendresa, la paciència quan jo ja no hi veia de dolor, els massatges constants, la dedicació (ell va romandre despert les mateixes hores que jo, ni un segon de defallida), i amb els ulls em deia que lluitava al meu costat, i amb les mans em donava calor, i amb la veu em calmava. Quan van ordenar cesària, jo vaig passar primer a quiròfan i no deixava de dir-los “Si us plau, deixeu entrar al meu marit, que és un home molt cívic”, i en 10 minutets ja el tenia al meu costat.
Durant la cesàrea van posar una
tela enmig, a mode de biombo, perquè no veiés la intervenció, ja que jo
mantenia la consciència, i després d’una nova anestèsia, el papa i jo vam
sentir un gemec, i ens vam mirar amb els ulls obertíssims, i em va caure un
llagrimot, i llavors et vam veure passar a mans del metge com un bòlid davant
dels nostres ulls, et duia boca avall, coberta de sang, amb aquella mata de
cabells negres…
deixessin agafar-te només sortir, m’era igual lo bruta que poguessis estar. Et
van netejar bé, et van fer el test d’Apgar, que va sortir 9-10-10, i llavors et
van portar amb nosaltres, i tenies els ulls oberts, com els has tingut ja des
de llavors… Això era el mateix dia 26 de juny, a les 14.10h del migdia. Jo
vaig trigar 4h en moure les cames amb tanta anestèsia, així que en contra del
protocol i per cansament pur, em van deixar que em pugessin a l’habitació
encara anestesiada. Allí ens esperava l’àvia Pili, que no em va fer ni cas de
que no vingués, ja que l’àvia va trucar quan l’epidural no feia efecte, la
conversa va anar més o menys així:
molt de mal.
ja està.
ja)
ni de lluny, el part que havia imaginat, i que va ser molt pitjor que qualsevol
cosa que hagués pogut esperar, la pitjor experiència física de la meva vida.
havia somiat, i malgrat les advertències dels llbres que deien que no cal
esperar sentir res en concret, que de vegades no sorgeix cap empatia amb
aquella criatura desconeguda, jo em vaig ENAMORAR de tu només veure’t, i des
d’aquell dia que et disfruto, i no podia dormir per les hormones, perquè tu
mamaves a totes hores, i perquè si tenia una estona per mirar-te, et mirava,
com quan un s’enamora i no pensa ni en menjar ni en dormir. Amor a primera
vista, i com més et conec més em
fascines. T’estimo, petita valquíria meva amb olor de formatget i de melindro.
trigat dos mesos a entrar el post al blog. Sort dels avis, que estan en tot i
van posar una entrada amb el poètic nom de Sunrise, ja que vas sortir com un
sol il·luminant-ho tot.
Aquí només tenies 1 dia!! I mira quina cara de trasto!! Súper desperta!!
Compenetració instantània…
Ai! Sort del pare a l’hospital. Es va quedar amb nosaltres dia i nit, sense cedir a les insistències temptadores de l’avia Pili, que insistia a quedar-se ella i que anessis a dormir a casa, ajudant-me amb la seva experiència, i amb l’alletament, que va ser tot un tema…
Quan vam passar del calostre a la llet, aquella segona nit que jo encara no havia fet la pujada, et vam haver de donar un biberó que et vas acabar en res, perquè bramaves d’una forma incontrolable. Al dia següent, ja tenia els pits ben plens, gràcies a la teva activitat xucladora insaciable i tan efectiva.
Tot amor…
La Jun tenia tantes ganes de conèixer la germaneta! Va venir corrents a veure’t amb la Pia, que és la teva madrina espiritual, i ens van portar un dibuix que t’havia fet la Jun, un conjuntet d’estiu, una polsera preciosa i un pijamet afalpat per l’hivern!!
I et van venir a veure els avis Mercè i Joan, els avis Pili i Pascual, de fet l’àvia Pili va passar moltes de les primeres hores amb nosaltres i ens va ajudar moltíssim!
També ens van venir a veure els teu padrí i tiet Pasqual i la tieta Maria, que ens van portar un ram de flors espectacular a més de la flassadeta més dolça que tens (la de les estrelles), i l’elefantet que es penja, i un conjuntet de pitet i calça monísims!!! Sense comptar que gran part de la robeta que portes ve de l’Aina!!! <3
I van venir la tieta Arantxa i la tieta i madrina Astrid,que et va regalar aquestes arrecades tan precioses que portes… I el Marc i la Marta (et van portar el conillet blau de roba tan preciós que tens!!), i l’Anna i el Jordi. Tothom volia venir a veure’t!!! Als amics ja no els vam deixar, pobrets… Que ens havien insistit a les classes de preparació al part que en aquests primers dies era molt important preservar la teva tranquilitat.
Quatre dies després del teu neixement, tornem cap a casa!
A l’ascensor..
Des del principi vam tenir clar que no et donariem xumet, que diu que de vegades interfereix en la lactància, i pot deformar el paladar.
El segon dia d’estar a casa, amb les ulleres fins als peus de no dormir, ens vam mirar el pare i jo amb una entesa telepàtica instantània, i ens vam dir:
-Què? Anem a comprar un xumet?
