Aquest any l’àvia Mercè i l’avi Joan estaven a Noales, així que la vam trucar per felicitar-la, i vam passar les festes de la Mercè a la Ciutadella, i visitant el Macba, on vaig donar pit a l’Èrica perquè surti ben cultivada.
Al museu, ens va passar el següent:
plenes de coses mortes. Amb un itinerari que va de sala en sala, on només hi ha
una cosa viva, que acostuma a estar en silenci, amb la cara grisa de veure les
hores passar: el segurata.
diferent, en forma d’anècdota:
Tal com mostra la fotografia, hi
havia una “x” encerclada de color vermell que acompanyava la llegenda
d’algunes obres. Pel que vam averiguar al final del recorregut, aquestes
marques identifiquen aquelles obres que tenen correspondència amb l’aplicació
“Art dos punts” que promou el museu per ampliar la informació a
l’abast de l’usuari, però inicialment tot això no ho sabiem i ens vam preguntar
el per què en veu alta. A la qual cosa, la dona encarregada de la seguretat de
la sala, una dona de mitjana edat amb trets barreja entre llatinoamericans i
asiàtics, ens va respondre:
vam preguntar:
marca, se pueden tocar?
instants, i va espetar:
las pegatinas, y por eso unos llevan y otros no.
acabaron las pegatinas, y por eso, unos llevan y otros no ¡¡¡¡¡!!!!!
En aquests puffs és on va mamar l’Èrica!
.