Ve-t’ho aquí un recull de moments d’aquest primer mes.
Els primers dies recents tornats de l’hospital van ser els més durs. Després molt poc a poc vam anar agafant el ritme tots, ella inclosa.
Quina patxorra té!!! I no calla ni dormida. Sempre gemegant i s’estira i s’estira i fa sorolls de Jaumeta…
Aquí amb l’àvia Pili estan rebufones…
La tia posturetes, “a las pruebas me remito”.
Mireu-la. sembla un àngel. He de dir que aquest moisés ens ha fet servei de gairebé tot menys el que estava previst, ja que la senyoreta prefereix el llit dels grans…
Una foto amb el seu primer gran amic: el xumet.
Què me’nb dieu de la gràcia que té? Sembla una ninfa ballarina…
S’adorm de gust, ben retipa, després de mamar.
I quina germaneta més guapa té! Quins ullarros!!
Mitjans de juliol, hora al dentista. Quan vaig sortir ella defallia de gana, així que vam aprofitar el Jafet i jo per prendre un batut i un crêpe mentre ella prenia un cocktail de teta.
Dues fotos molt simpàtiques amb l’avi Joan.
Auto-foto.
Una altra particularitat de l’Èrica és que sempre mama amb el dit petit amunt, com una petita snob, i també fa el tigre i m’esgarrapa, una vegada i una altra, fins que cau rendida al poder de la llet (Susana 1 – Èrica 0).