Una tarda ara ja fa uns dies, corríem pel Caprabo de sota de casa fent la compra de la setmana. La Jun estava cansada i ja començava a remugar. Quan de sobte se’m va acudir, per què no, posar en venda a la Jun!
Així que la vaig seure en el paler d’aigües minerals i li vaig dir; “Estigues aquí ben quieta i quan passi una senyora li dius que estàs en venda. Jo mentrestant vaig avançant per fer la compra!
Hauri eu d’haver haver vist la cara que va fer quan em va veure marxar passadís enllà. Es va quedar muda! Em seguia amb la mirada fent un gest amb l’espatlla com dient; i ara quà? Tant innocent…
Enseguida vaig fer la volta i la vaig baixar. Ara! ja no va remuga en tota l’estona.
Doncs bé, ahir vam tornar al Caprabo. I quan passem per davant de les aigües la Jun diu:
Jun – Papa, puja’m que vull que em venguis.
Jafet – Ah! vols? Vinga, amunt… Si passa algú li dius que estas en venta. Ara torno!
Jun – Però Papa, espera espera.
Jafet – Diga’m?!
Jun – Quan costo?
Jafet – Doncs un euro! Digues que estàs d’oferta i de regal va un pack d’aigües.
Jun – Vale!
Jo no se les altres families com s’ho fan per anar de compres i
distreure, al mateix temps, a la canalla. Però vaja, a nosaltres distracció no ens en falta!
Jajajaja! És boníssim!!! Em pixo.